Església de Sant Sebastià

Descripció històrica.

Vers l’any 1000, es consolidà la xarxa parroquial.

Als segles IX-XI, l’època carolíngia, al nucli original del poble es va afegir una església preromànica dedicada a Sant Martí, advocació introduïda pels francs.

Cal tenir present que, segurament quan s’edificà l’església aquest espai no devia estar ocupat (es bastí fora de l’espai construït).

A partir del segle X es generalitzà el pagament d’un cens  a la Seu. Generalment aquests censos es pagaven en productes alimentaris vegetals, animals, amb pernils, anyells o gallines. Els censos en diners són molt estranys. Depenia eclasiàsticament de la jurisdicció del Bisbat d’Urgell.

L’església de Montclar pagava un cens anual a Santa Maria de la Seu d’Urgell consistent en quatre pernils, cinc sexters de vi i quatre fogasses segons el document clasificat el segle XI o datat l’any 983, on es recullen els censos que cobrava la seu episcopal (Ets in Monteclaro pernas .IIII. et sester .V. de vi de fogaces .IIII....”).

Més tard es va edificar la nova església romànica –situada en el mateix lloc que la preromànica-, que ha arribat fins a l’actualitat.

L’església no apareix documentada fins a l’any 1117, que és esmentada la parròquia.

L’any 1193 Bernat de Talamanca i els seus familiars juntament amb Ermessenda de Sala i els seus sol•licitaren a l’ordre militar del temple, la guàrdia i custòdia de les parròquies de Santa Maria de Merlès i de Sant Martí de Montclar, parròquies properes als dominis dels templers al Berguedà, centrats a la comanda del castell i església de Puig-reig.

L’església de Sant Martí desde el final del segle XIII o començament del segle XIV fou també l’església del Castell de Montclar.

L’any 1312 va veure confirmada la seva categoria com a parròquia.

Va ser restaurada el darrer quart del S.XX per la Diputació de Barcelona.


L’edifici.

És fonamentalment una construcció del s.XII amb modificacions del S.XVII, com ara el creuer i la porta d’entrada del mur sud, i del S.XVIII, quan s’hi van instal•lar dos retaules barrocs. Consta d’una sola nau no gaire gran i un gran absis a l’est, que va ser sobrealçat en època posterior fins a atènyer l’alçària de la teulada de la nau. Tot el conjunt queda mig amagat per construccions modernes a excepció de l’absis, que mostra els seus murs mancats de tota mena d’ornamentació i, al centre, té una finestra de doble esqueixada coberta per un arc de mig punt. Corona la façana oest un campanar de torre de planta quadrada, cobert amb una teulada de quatre vessants, que a l’origen era de cadireta de dues obertures. L’aparell és de carreus grossos i quadrats, ben polits i disposats a trencajunts formant filades força regulars.

Darrera actualització: 22.06.2018 | 18:13